Edició 2000

Descripció

La Telecogresca’00 va ser la meva primera gresca com a
kapo i el meu descobriment d’una altra ‘vida’ al campus.
Vaig entrar a l’associació (com a kapo de bar) el dia que
vaig anar a una macro-reunió, de fet no vaig anar sola, tot
i que em va costar una mica convèncer-la vaig anar amb la
meva amiga Meri. Des de llavors batejades com les ‘pin i
pon’, tant és així que encara em diuen Meri de tant en tant.
Escalfant motors amb la festa de dia. A mi em va tocar
torn de bar al matí, així que un dimecres a les 8 del matí
allà estàvem jo, el Toni, la Montse?? i demés matxaques
esperant el distribuïdor de la cervesa (com sempre, mai
es presenten a l’hora). El dia va anar avançant i van
anar arribant els primers alumnes i ... els primers professors!
Encara recordo quan el meu profe de Física II
em va demanar una birra i jo em vaig quedar en blanc. I
és que no sabia jo que els profes també venien a la festa.
Més tard vaig descobrir (quan vaig anar a la zona de
paelles), que allà es munten tots la seva festa inclosos
el director i el Pepito. Sorpresa la meva, mai més els
veuria igual.
I és que la festa de dia és la festa per excel•lència dels telecos,
tant si encara són alumnes com si ho van ser fa vint-icinc
anys perquè l’esperit no ha mort i prova d’això és que
els nostres estimats professors no se la volen perdre.
A la tarda el tradicional concurs de cerveses (llavors es feia
a la plaça del mig) on vaig poder veure als meus nous companys
d’associació borratxos perduts. Ara tocava la visita als
meus companys del taller de so que estaven, on ara es fan les
paelles, portant els concerts. Sorpresa la meva quan vaig descobrir
els meus conserges actuant en un grup, la ‘Conserges
Band’ dalt de l’escenari. Massa emocions per un dia.
Per fi ha arribat el dia tant esperat i ens disposem a pujar
al Sot del Migdia. Per a algú que va en transport públic
aquesta és una fi ta una mica complicada. Un cop al Sot,
arriba una kapo que no coneixia, la Núria (companya meva
de Sis2), i comença a organitzar a tothom amunt i avall
(m’agradaria haver-ho fet tant bé com tu els anys següents
o potser vist des de fora sembla més fàcil organitzar a tanta
gent a la vegada).
Desprès de moltes hores al solete aconseguim col•locar
l’últim fi lferro. Il•luses de nosaltres, la Meri i jo decidim
anar a veure als nostres companys de les altres seccions.
Ens enganxen els d’escenari per descarregar el material dels
Celtas Cortos, decidim acabar la nostra visita per si un cas.
Poc a poc es va fent de nit i comencen les proves de so. Cap
allà les deu arriben els matxaques de bar, toca repartir les
samarretes feina que se m’encarrega a mi.
Es va generar un embotellament perquè jo m’entretenia a
buscar la talla adequada a cada matxaca mentre la Núria
cridava noms sense parar.
Comença la festa, a mi em toca la barra de baix, la de més
feina, amb la Montse, el Miguel Ángel, el Toni i la Meri.
Una nit intensa i llarga en la que vaig conèixer gent, vaig
riure, vaig plorar, però per sobre de tot vaig disfrutar d’una
de les millors nits de la meva vida, a pesar dels patiments
personals que vaig sofrir (aquella nit vaig perdre una amistat
però en vaig guanyar 30).
L’actuació dels Celtas Cortos no la vaig notar gaire a excepció
d’una cançó, la que més m’agrada d’ells i que em va
emocionar perquè la cantem cada estiu amb els amics quan
ens reunim a la vora del foc amb una guitarra. Va
ser el meu moment màgic de la gresca’00, totes les
gresques en tenen un.

Detalls

  • Data: 05/05/2000 0:00:00
  • Lloc: Sot del Migdia
  • Artistes:
  • Unímia
  • Moonrakers
  • La Cabra Mecánica
  • Celtas Cortos
  • The Black Chick-Pea Family