Edició 2011

Descripció

Després dels canvis d’emplaçament i problemàtiques que havíem viscut en els darrers anys, la Telecogresca 2011 va aconseguir tenir cabuda de nou al Sot del Migdia el 2010. Finalment teníem una ubicació fixa on realitzar la Telecogresca sense problemes, sense veïns que es queixessin i ni més ni menys que presidint la ciutat des de l’emblemàtica muntanya de Montjuïc.

Aquell any el muntatge el vam començar el migdia abans del que era habitual, per a poder tenir més temps a l’hora de preparar-nos per tal magne esdeveniment. Les entrades s’anaven venent a un ritme esfereïdor, i tots nosaltres ultimàvem els detalls que quedaven entre reunions i trucades.

I així, després de pràcticament 300 dies de preparació i treball en el nostre estimat despatx 106 de l’Edifici Omega, va arribar el gran dia, el divendres 8 d’abril, una data que tots recordarem al llarg de la nostra vida i de la història de Telecogresca.

Les portes s’obrien a les típiques 21h. però, com de costum, els autobusos de Plaça Espanya al Sot van començar a arribar molt abans, començant a congregar a tot un conjunt d’assistents al voltant de les portes de la gresca. Van ser moments de tensió, s’estava acabant de tancar el recinte, assegurant que no quedaven forats des d’on poder accedir al festival, els músics estaven fent les últimes proves de so, els matxaques estaven arribant per començar el seu torn de porta, de barra, de càtering…. i la porta s’estava acabant d’enllestir. Amb pocs minuts estava tot llest, tothom al seu lloc, havia arribat el moment en què totes les hores invertides finalment obtindrien la seva recompensa: la Telecogresca 2011 havia arribat.


Vam obrir portes, Pere Farrero i Mal Trago inauguraven els escenaris, començant a amenitzar el que prometia ser una gran festa. A poc a poc, la gran esplanada del Sot va anar agafant forma, encabint als milers de persones que desitjaven viure el moment, viure aquell dia. Fins als volts de les 23h tot funcionava amb ordre dins del desordre característic de Telecogresca. Aquell moment va marcar el punt d’inflexió, i és que contant amb la presència de Los Delinqüentes i Tomasito no podíem esperar menys. Tothom volia veure’ls i hi havia una veritable lluita per poder entrar a la Gresca. Tant va ser així, que les portes no podien aguantar aquell volum de gent, i pel benestar dels assistents i dels propis kapos, junta va accedir a obrir portes. No va arribar a més de 5 minuts, durant els quals totes les persones amuntegades a la porta van fluir com un riu que desembocava dins del Sot. I va ser enmig d’aquesta riuada quan l’estimat portàtil del senyor secretari també va decidir entrar a disfrutar de la Telecogresca, ell no volia ser menys, però malauradament, mai més va tornar al seu propietari.

Els concerts es van anar desenvolupant amb fluïdesa, començant pels guanyadors de l’Engresca’t i passant pels anecdòtics Pol Pis, desertors dels lavabos, i als quals l’Anxo, el president d’aquell any, va fer parar la seva actuació per demanar calma als assistents. Seguint per Mishima i los Delinqüentes i Tomasito, per acabar amb l’alegre Bongo Botrako i el seu 'Hey chipirón'.

Com no, l’escenari de DJ no podia ser menys i, tot i la baixa d’última hora de Wally López per motius de salut, Javi Mula va accedir encantat a ocupar el seu lloc, presentant-se davant dels assistents amb una granota al cap. Val a dir que entre el públic de l’escenari alternatiu, un paco va cometre l’error d’adormir-se, resultant amb una pixada col·lectiva per part d’alguns dels assistents a la seva cara, molt tràgic tot plegat. D’altres com Pere Farrero, Albert Neve i Buffetlibre van col·laborar a donar vida al llarg de tota la nit, fent d’aquella una nit única.

La imatge del Sot del dia abans havia canviat completament, passant de ser un simple aparcament d’autobusos a ser un festival on més de 13.000 persones gaudien de la bona música i de la gran companyia i ambient que es respirava. Aquells moments, aquelles imatges i el sentiment que et provoca veure-les després de tot el treball i dedicació... no hi ha paraules. És per detalls com aquests pels que una decideix i sap amb certesa que entrar a la Telecogresca és una de les millors decisions que ha pres al llarg de la seva vida.

Les 5.00 del matí van arribar, i amb elles el final de la Telecogresca, no ens faltaven anècdotes per recordar, i menys després de l’obertura de portes, el perill que les barres pràcticament caiguessin, la saquejada a l'stand de Nick Perritos, els 'niños seguratas', el contacte que el Lerdo va fer amb la paca dels vigilants amb placa, i la sortida d'un gos de la festa, però ja sabeu el que es diu, una festa no és una veritable festa sense un gos rondant per ella. Així doncs, el global de la nit va ajudar a fer de la Telecogresca una festa més èpica.

Els primers rajos de sol van arribar i, a poc a poc, la Telecogresca es va anar adormint, mentre els kapos colze a colze l’anàvem desmuntant. Aquests són moments durs, l’adrenalina ja ha passat, i el cansament comença a aparèixer, però l’autorealització i la felicitat d’haver rebentat la Gresca t’acompanyen i et donen forces per continuar, ja que la Telecogresca no s’acaba fins que l’última furgo no s’ha buidat al campus. Tot i així, l’última vivència que ens va oferir el Sot va ser l’arribada dels autobusos dels aficionats de la USAP de Perpinyà, que entre barbacoa i birra es preparaven pel partit que Montjuïc encabia aquell mateix matí.

Després d’uns anys difícils, la Telecogresca 2011 va aconseguir ressorgir i trencar amb tots els esquemes, ajudant a fer possible les següents Telecogresques. Personalment, per mi sempre serà una de les més especials, i és que viure tot el que t’han explicat el primer any a l’Associació et marca de per vida de forma immillorable...

Detalls

  • Data: 08/05/2011 0:00:00
  • Lloc: Sot del Migdia
  • Artistes:
  • Los Delinqüentes
  • Javi Mula
  • Albert Neve
  • Pol 3.14
  • Bongo Botrako
  • Mishima
  • Buffetlibre
  • Pere Farrero
  • Mal Trago

Fotos